Vivenda a Patraix

Ens trobem amb un inmoble construït en 1930, de 80 m², amb estades molt compartimentades i les habitacions interiors de les quals no ventilaven a l’exterior. Aquesta vivenda, situada en el barri de Patraix, al sud de València, requeria d’una rehabilitació que s’adaptara a la realitat d’una jove parella. Definim per tant, com a punt de partida, ampliar els espais per a potencializar la il·luminació natural i la ventilació creuada dins de la vivenda.

La nostra proposta parteix d’un disseny arquitectònic que uneix tots els espais, i que permet la permeabilitat i connexió entre ells. Per a això, es busca un element unificador revestit de fusta que recorre d’oest a est la vivenda, i que conté gran part del programa. Reforçant així la idea d’un simple element utilitari i un espai obert conjunt.

Aquest volum ofereix una solució funcional diferent per als diferents espais que va recorrent. Dins de l’habitació, en el costat oest de la casa, es converteix en l’emmagatzematge de la roba. En eixir de l’habitació passa a ser un xicotet espai d’escriptori. Seguidament, en la part central de la vivenda, es construeix com a bany, sent a més aquest front el lloc on se situa la televisió. A continuació, es converteix en armari, el qual permet solucionar part del magatzematge de la vivenda. I finalment, en el costat est de la casa, es transforma en el safareig.

Aquest element, intencionadament, es construeix com un cos independent amb el seu propi sostre, separat de la coberta general de la casa, remarcant així el concepte de volum dins de l’espai general de la casa, i potenciant l’altura general de l’espai.

Transversalment a aquest cos, s’instal·len unes portes corredisses que possibiliten, en  ocasions, separar l’espai privat de l’habitació de la part més pública de la casa, sense per això perdre la permeabilitat dels espais contigus. La idea de portes mòbils permet oferir unes visuals més àmplies i tindre ventilació creuada dins de la vivenda. A més, quan aquestes estan obertes, possibiliten llegir la vivenda com un espai únic des de la façana davantera a la posterior, atorgant-li una gran sensació d’amplitud.

Un altre element a destacar en la rehabilitació és el sòl hidràulic recuperat, tan característic de la vivenda mediterrani. L’immoble original posseïa, en totes les seues estades, un paviment de mosaic hexagonal colorit. El projecte decideix ressaltar aquestes peces de principis de segle passat.

Aquest es converteix en el protagonista de la vivenda en redibuixar-se en la zona del saló, menjador i bany. La resta del paviment és un microciment, que busca la unificació de les diferents catifes de mosaics hidràulics oferint amb aquesta combinació un aspecte més avantguardista a la vivenda.

Finalment, es busquen colors naturals com el roure, el gris i el blanc per a mimetitzar-se amb els materials ja existents a la casa, la rajola caravista i el sostre de fusta.

El resultat és una vivenda amplia, integradora, funcional i acollidora amb condicions òptimes d’il·luminació natural i ventilació interior proporcionant confort als qui l’habiten i, també als qui la visiten.