Panorama de l’arquitectura sostenible a Espanya

Les ciutats de tot el món s’enfronten a una urbanització precipitada, a l’envelliment de la població, al canvi climàtic, a la falta de recursos naturals, i preus d’habitatge impredictibles. Sens dubte ens enfrontem a un problema ecològic i econòmic, però també ètic, polític i social.

Davant aquesta situació hem de repensar la construcció, la gestió i el cicle de vida dels nostres edificis. Aquesta conjuntura ens obliga a actuar d’una manera més tècnica, estructurada i multidisciplinària. Gremis i institucions del sector, així com entitats governamentals d’Espanya, de la comunitat europea i la resta del món, es troben debatent i prenent algunes mesures per a afrontar aquesta situació.

Aquesta problemàtica va posar en contacte a l’estudi d’arquitectura “TAMBORÍ ARQUITECTES” i l’Arquitecta Celeste Picca de “VIDA SUSTENTABLE ONLINE”. Tots dos compromesos amb la necessitat d’aportar solucions a la problemàtica actual en el camp de la construcció i la sostenibilitat.

Totes les nacions del món, reunides en l’ONU en el 2015, van acordar disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i un horitzó de compliment: l’any 2030. Aquests objectius han estat recollits en l’Agenda 2030. Un document que servirà d’instrument de planificació estratègica, en el qual es basa l’Agenda Urbana Espanyola per a arquitectes i arquitectes compromesos i conscients a desenvolupar una arquitectura i una planificació urbana de qualitat.

El Parlament i el Consell europeus van emetre en 2012 una directiva per a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i d’altres substàncies contaminants dels edificis. La trasposició de la directiva en les legislacions dels països membres ha d’entrar en vigor abans del 31 de desembre de 2020 per a les edificacions privades (el 31 de desembre de 2018 es va complir el termini per a les públiques). Això implica que des de 2021 totes les noves edificacions han de ser de consum d’energia gairebé nul. A més, la directiva europea estableix que els estats membres han d’elaborar un pla per a mobilitzar inversions destinades a la renovació d’edificis, una estratègia amb la qual s’aconseguiria importants reduccions en el consum d’energia.

L’objectiu de l’Observatori 2030 del CSCAE (Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya) és el de reflexionar per a posar en marxa un acord polític, econòmic i social que permeti transformar les ciutats fent front als grans reptes de la societat actual.

El 2020 es presenta com un repte obligat per al sector del disseny, l’arquitectura i la construcció a Espanya. És un moment clau per a replantejar-nos la forma en com s’ha vingut construint, i reinventar un futur molt més sostenible.

Segons la Plataforma d’Edificació Passivhaus (PEP), “Espanya està lluny de complir amb la normativa europea, ja que pràcticament la totalitat dels edificis són energèticament ineficients”. Accelerar el canvi, aquest és el principal repte que se li presenta a Espanya, havent d’ajustar-se a la normativa comunitària i complir els compromisos adquirits en l’àmbit internacional. En definitiva, veurem un canvi en la manera en què construïm.

Espanya recentment ha participat del Fòrum Urbà Mundial (WUF), principal reunió internacional de caràcter tècnic per a parlar i debatre sobre qüestions urbanes i per a compartir pràctiques i coneixements sobre com es construeixen, planifiquen i administren les ciutats.

Com decidim la compra d’un habitatge?

No hi ha dubte que és moment d’actuar. La realitat actual es presenta adversa per al sector segons el recent estudi “Com decidim la compra d’un habitatge?” presentat pel Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE):
● Els espanyols es guien pel preu (86%)
● El factor que menys influeix en la decisió final de compra és la sostenibilitat energètica de l’habitatge (40%).
● El 51% dels enquestats afirma conèixer el Certificat d’Eficiència Energètica; no obstant això, gairebé el 70% diu que no invertiria en l’optimització del seu consum per a reduir la factura energètica.
● En relació a la conservació de l’edifici, gairebé un 57% dels entrevistats no coneix la Inspecció Tècnica de l’Edifici, que s’eleva al 65% en el cas del grau de coneixement sobre l’Informe d’Avaluació de l’Edifici, obligatori per a immobles amb una antiguitat de més de 50 anys.
● El 60% dels enquestats tampoc estarien disposats a realitzar una inversió en el seu habitatge actual per a mantenir i millorar les condicions de l’edifici.

A llarg termini existiria un panorama favorable per a l’arquitectura sostenible. El mateix estudi assenyala que els joves (entre 25 i 35 anys) atenen el preu de l’habitatge, però també al consum eficient de l’immoble.

Segons el president del CGATE, “aquestes dades demostren que és necessari impulsar més campanyes de conscienciació i estimular, a través de mesures fiscals, la rehabilitació dels habitatges i edificis; recuperant, per exemple, les deduccions en l’IRPF per obres de reforma”.

El nou desafiament de l’arquitectura mundial és trobar una forma econòmica de construir habitatges amb el menor impacte possible en el medi ambient, per a respondre al creixement de les ciutats.

En la mateixa adreça de promoure l’arquitectura sostenible vam conèixer a l’Arquitecta Celeste Picca de VIDA SUSTENTABLE ONLINE (www.vidasustentableonline.com.ar), la qual a través del seu portal reuneix professionals i proveïdors dedicats a la construcció sostenible i difon solucions de disseny i arquitectura que col·laboren amb el medi ambient.