Mur Trombe, arquitectura bioclimàtica per a la vivenda

Mur Trombe, arquitectura bioclimàtica per a la vivenda

Què és el mur Trombe?

Es tracta d’un mur que té per objecte disminuir les variacions de temperatura a l’interior dels habitatges, tant a l’estiu com a l’hivern.

Per a això, s’orienta en les parts de la casa amb més sol, usualment al nord en l’hemisferi sud i al sud en l’hemisferi nord. Es construeix amb materials que acumulen calor sota l’efecte de massa tèrmica com la pedra, la tova, el formigó o l’aigua; I al mateix temps es combina amb una cambra d’aire, vidre i ventilació, fórmula que ho farà funcionar com una mena de col·lector solar.

Història del mur Trombe, sistema constructiu tradicional

En 1881 Edward Morse va patentar un model amb el qual calfar i ventilar estades interiors. El disseny consistia en un sistema en el qual en la cara exterior d’un edifici orientada al sol es construïa una caixa de metall o un altre material protegit per un mur de vidre que poguera absorbir la calor ràpidament. Darrere d’aquesta caixa, es col·locava una cambra d’aire amb dues obertures cap a l’espai interior de l’edifici i un sistema de comportes o trapes que permetia regular l’entrada de l’aire des de l’exterior a la cambra d’aire, i des d’ací a l’espai interior.

Història del mur Trombe, sistema constructiu tradicional. En 1881 Edward Morse va patentar un model amb el qual calfar i ventilar estades interiors.
Història del mur Trombe, sistema constructiu tradicional. En 1881 Edward Morse va patentar El disseny

Anys més tard, en la dècada de 1960, l’arquitecte Jacques Michel al costat de l’enginyer Felix Trombe van popularitzar el sistema usant-lo en els habitatges que van construir en Font-Romeu-Odeillo-Via, França.

Jacques Michel al costat de l'enginyer Felix Trombe van popularitzar el sistema usant-lo en els habitatges que van construir en Font-Romeu-Odeillo-Via, França.

En 1967 és patentat un nou model a França com ANVAR Trombe-Michel. Conceptualment, la major diferència entre la patent de Morse i aquesta última és que aquesta última no era simplement un element arquitectònic (una finestra) sinó que abastava tot el mur. A més aquesta patent va agregar una presa d’aire amb tancament en el mur nord per a facilitar la ventilació de l’aire en moviment. Finalment, en 1974 l’enginyer Trombe li introdueix algunes modificacions i obté una nova patent sota el seu nom. És per això que se’l coneix com a mur Trombe.

Elements bàsics per a construir un mur Trombe

Elements bàsics per a construir un mur Trombe

Per a construir un mur trombe es necessita els següents elements:

Un mur. Aquest ha de tindre l’orientació adequada per a així estar exposat al sol durant el major nombre d’hores possible. A més, ha de ser opac i, com a últim requisit, ha d’estar construït en materials d’alta massa tèrmica, com la tova, el formigó o fins i tot l’aigua. En general, aquests murs solen tindre un gruix d’entre vint i quaranta centímetres.

Un vidre translúcid, col·locat a l’exterior, en paral·lel al mur. Si es vol maximitzar l’eficàcia del sistema, el més recomanable seria un vidre baix emissiu per a reduir les pèrdues de calor. Amb aquest component, el que s’aconsegueix és una sort d’efecte d’hivernacle, crucial per al funcionament del mecanisme.

Una cambra entre el mur i el vidre. Entre el mur i el vidre ha de deixar-se un espai lliure d’entre 2 i 15 centímetres. En aqueixa franja es mantindrà la calor generada per la llum que travessa el vidre i que és absorbida i acumulada sobre la paret. Així mateix, la capa exterior vidriada impedeix o minimitza les fuites de radiació.

Reixetes de ventilació. Permeten conduir i regular l’aire calent de l’exterior a l’interior, o viceversa.

Funcionament

Aquest sistema constructiu es fonamenta en tres principis bàsics:

● La inèrcia tèrmica: El gruix i el material del mur determinen la seua inèrcia tèrmica i el grau de retard en la transmissió de la calor per radiació a l’interior de les estades.

L’efecte d’hivernacle: Si els raigs solars entren a través d’un vidre en un espai tancat, l’aire interior es calfa i la temperatura puja.

● La termocirculació: El seu funcionament consisteix en la diferència de densitat d’aire calent i fred, que provoca corrents d’aire en una o altra direcció depenent de les trapes o reixes que estiguen obertes, introduint o extraient l’aire calent de la vivenda, edifici o habitacions on s’instal·le.

Algunes consideracions

Ubicació: Ha d’evitar-se obstacles que llancen ombra sobre aquesta façana per a així permetre un millor aprofitament dels raigs solars.

Manteniment: Ha de tindre’s en compte la dificultat de la neteja de la part posterior del vidre a l’hora de preveure el seu manteniment.

Optimització: A més hem de considerar que les superfícies de colors foscos es calfen més ràpid que les de colors clars i emmagatzemen millor la calor. Per això, és convenient pintar de colors foscos la superfície del mur de façana que vaja a ser utilitzat com a mur trombe.

Compte: En requerir de grans superfícies de vidre, els actes vandàlics hauran de ser una variable a considerar si el mur trombe es troba massa accessible a persones alienes a l’habitatge.

Mur Trombe en l’arquitectura bioclimàtica

El mur trombe és considerat , dins de l’arquitectura bioclimàtica, com un sistema constructiu sostenible. És una alternativa per a reduir el consum d’energia a través de la climatització passiva de l’habitatge gràcies al calfament indirecte que utilitza com a font d’energia natural les radiacions del sol.

El mur Trombe contribueix a una millor eficiència energètica de la vivenda, i per tant, ajuda en l’economia domèstica estalviant en la despesa en calefacció i refrigeració. Es calcula que, mantenir la casa calenta, representa almenys la meitat de la factura de la llum. Segons els estudis que han comparat habitatges experimentals similars amb i sense mur trombe, les que recorren a aquest sistema veuen reduïdes les seues necessitats de calefacció entre un 70 i un 85%.

Et convidem a conéixer, a través del nostre blog, més d’altres tècniques constructives sostenibles.